HISTÒRIA DE VIDA

LA MEVA EDUCACIÓ

La meva educació va començar als 2 anys, per que com que sóc de final d’any..., al CEIP Sant Salvador. Era un col·legi més aviat petit (era per que actualment, el cole segueix igual però, només físicament), de barri, acollidor i sobre tot familiar, ja que només assistíem els nens del mateix barri i ens coneixíem tots.

Dels primers anys d’escolarització no tinc masses records, només recordo olors, sensacions, emocions,... Recordo quines han sigut les meves classes, i encara quan hi entro sento l’olor i l’escalfor que sentia quan entrava de petita.
Tots els anys que vaig estar-hi van estar marcats per la presència constant de la meva mare, per que treballa al menjador de l’escola, i per les relacions amb els companys i professors, relacions que encara conservo.

Que la meva mare estigués tan en contacte amb el centre en aquell moment era bastant agobiant, ja que tothom la coneixia i era complicat fer res sense que s’assabentés, però ara comprenc que ho feia pel meu be i l’agraeixo moltíssim, per la importància que veig que té la relació del centre amb la fammília.

En aquesta etapa em van marcar bastants profes però en especial dos, la professora que vaig tenir de molt petita (la que surt a la foto), que ens mimava molt i a l’hora ens ensenyava a fer les coses com cal, i el professor de gimnàstica, que encara que hem castigués bastant va saber tratar-me sempre i vam establir un bona relació.

Per acabar l'etapa de primària em falta dir que també recordo algunes de les sortides que feiem, i moltes de les activitats com, carnaval, sant Jordi, fi de curs,...

Vaig estar aquest cole fins acabar la primària, i mai he acabat d’allunyar-me ja que, la ESO la vaig fer a l’institut del costat, on ara treballo.

L’entrada a la ESO no va ser del tot convencional. Era una nena moguda, molt xarlatana i bastant nerviosa, aquestes característiques i el fet de tenir molts coneguts i familiars més grans al centre van fer que estigués molt sovint sancionada per conducta dolenta. No es que fos una estudiant dolenta, per que de notes no es podien queixar, ja que era una de les millors de la classe, però tenia un caràcter molt fort i un grup de companys pitjors.
Tot va canviar en segon d’ ESO quan em van canviar de grup i vaig començar a conèixer a les que ara son les meves millor amigues. Ja no estava envoltada de gent tan moguda ni tan conflictius i això va fer que em calmés i acabés l’ESO amb un bon expedient.
D’aquesta etapa m’emporto molts professors, que després m’han compensat oferint-m’hi treball i confiant en mi, moltes anècdotes, d’ excursions, activitats, entremaliadures, rialles, plors,... i molt bones amigues. En realitat va ser una etapa molt bonica.
Les dos etapes següents són BAT i universitat, i son bastant diferents encara que trec un fet comú, m’han ajudat a madurar moltíssim i a centrar-me.
Vaig anar a batxillerat amb una de les meves millors amigues, perque ja es sap que fer un canvi tan important sola costa molt més. Vam fer batxillerat tecnològic al IES Compte de Rius, pensant-nos que faríem carreres de números, ella ho està fent però jo a segon de BAT vaig decidir encaminar-me cap a l’àmbit social ja que, gràcies al meu professor de filosofia, vaig adonar-me que m’encantava treballar amb la gent i ficar-me en debats.
Per ell i per la experiència laboral que vaig començar en aquell moment, crec, que estic avui aquí, fent pedagogia, engrescadíssima amb tot el que aprenem i amb les possibilitats futures.
Estic molt contenta de l’evolució educativa que he fet i si aconsegueixo treballar ajudant a les persones en la part que pugui, estaré satisfeta.
Per acabar la meva història educativa he de dir que els dos anys que porto a la Universitat han sigut increïbles, per primer cop estudio amb ganes i m’interesso pel que faig, i sobretot he conegut a persones genials.

---Krys---Cristina---